- Fa uns vuit o deu
anys, les empreses que podien s’acollien a la fórmula de prejubilar alguns dels
seus treballadors, perquè les noves tecnologies ho permetien ja que moltes
feines es feien amb menys temps, i per tant sobrava personal i prejubilar els
era més rendible.
- D'entrada
els que deixaven la feina si ho feien en bones condicions econòmiques
estaven contents i eren l’enveja dels seus companys, però en el cas d’alguns
homes, ben aviat hi va haver la part negati-va de la nova situació, ja que va sorgir
el problema de com omplir les hores del dia que abans passava a la feina.
- Seguiré tractant el tema dels
“homes”, perquè a les dones generalment la prejubilació ens ha per-mès tenir
més temps per fer les feines de mestresses de casa, i aquest treball no s’acaba
mai. A part, personalment penso que mantenim més els contactes d’amistats
potser dels temps de l’escola, l’ins-titut o la universitat, i poder trobar-nos
i xerrar una estona de tant en tant, va molt bé psíquicament, inclús fa molta
il.lusió poder recuperar algunes amistats perdudes.
- Els homes en quant al tema de
les amistats podem pensar que fan el mateix, però la psicologia és diferent, i
tot i que alguns sí que es troben i practiquen algun esport junt amb amics, o
van a confe-rències, concerts, és a dir omplen el temps lliure amb coses que
abans volien fer i no podien, m’atre-viria a dir que la majoria no viu així la
seva prejubilació, i llavors ve l’aborriment, el sentir-se buits i sols, i això
té un impacte mental negatiu, i pot portar a patir una depressió.
- Per evitar-ho, se’ls ha
d’ajudar a veure la part positiva que té la nova situació de prejubilat, i
potser donar idees de coses a fer en el temps lliure.
- Cada dia hi ha més persones
d’edat compresa entre els 55 - 65 anys a les biblioteques, i en veure’ls sempre
penso, i suposo no m’equivoco, que són prejubilats. Clar que això dependrà de
les aficions de cada persona, però als que no els agrada llegir, potser poden
passejar pels parcs i jardins o ocupar-se de les plantes de la casa o del jardí
els que tenen la sort de tenir-ne, o apuntar-se a algun gimnàs, etc.
- I no hem parlat en cap moment
del paper de fer d’avis, ja que d’un temps ençà les persones joves es
casen i tenen fills quan són una mica més grans, però sempre n’hi haurà que
tinguin néts i la rela-ció dels menuts amb els avis té un paper molt important
per les dues parts. D’entrada sempre són bons amics, els nens admiren els avis
perquè ho saben tot i tenen molta paciència explicant una i una altra vegada la
mateixa cosa, i a més saben fer de tot doncs poden entretenir-se
arreglant-els-hi jogui-nes mig trencades. I així els avis es senten
útils i estimats per la mainada.
- Abans de concloure
l’article volia fer esment a la manera potser menys utilitzada avui dia per la
crisi econòmica i laboral, però que psíquicament és la més eficaç; “donar al
treballador la possibilitat de prejubilar-se o de continuar en el lloc de
treball, és a dir flexibilitzar la prejubilació”. Certament això sols poden
fer-ho grans empreses on la llista de possibles candidats a la prejubilació és
llarga, però no deixa de ser la millor fórmula doncs ho accepten les persones
que tenen moltes coses a fer en arribar els 65 anys, i si això ho poden fer
abans, és la millor manera d’encaixar la prejubilació amb molta il.lusió.
M. Carme Samaranch
