L’ingrés involuntari del pacient -en
nombroses ocasions- pot reconvertir-se en voluntari, sempre que se li
pugui oferir un temps mínim d’escolta i d’informació, que per altra banda
tota persona amb malaltia mental requereix, i si és possible, amb el suport de
la família o d’altres persones pròximes al seu entorn.
Davant d’una urgència psiquiàtrica, els
serveis sanitaris han d’actuar sempre en primera instància. Només,
excepcionalment, hi ha d’haver la presència dels cossos de seguretat. Sovint,
la situació es pot resoldre amb la presència del personal sanitari. És important
recordar que la persona amb trastorn mental ha de ser tractada amb igualtat de
condicions i els mateixos drets que qualsevol ciutadà que presenta una urgència
sanitària de qualsevol altra enfermetat.
En aquelles coses que els equips
d’atenció urgent no especialitzats necessitin més informació, poden adreçar-se al
centre de salut mental on el pacient segueixi el tractament, o demanar el
suport d’un facultatiu del Servei d’Emergències Mèdiques o d’equips
professionals especialitzats.
És molt convenient fer cursos de
formació adreçats als tècnics de transport sanitari per al trasllat de
pacients psiquiàtrics, i millorar la coordinació entre els serveis socials, la
xarxa d’atenció psiquiàtrica i salut mental, i l’assistència primària de salut,
per tal d’afavorir la vinculació dels pacients a la xarxa assistencial.
Supòsit d’intervenció
excepcional dels cossos de seguretat.
1.- En l’auxili dels serveis
sanitaris d’atenció primària (EAP, CUAP i CAC) i els serveis
d’emergències mèdiques que assisteixen la persona amb malaltia mental, tant al
seu domicili, a la via pública o als serveis socials, per prevenir incidents
que impliquin risc per algun d’aquestes col.lectius. En tots els casos s’ha de
valorar la necessitat, ja que la presència dels cossos de seguretat pot donar
lloc a un efecte negatiu per part del pacient.
En el cas de l’ingrés involuntari d’una
persona amb malaltia mental en un centre, els membres dels cossos de seguretat
també hi podran intervenir a requeriment de l’autoritat judicial, per tal
d’auxiliar el servei sanitari o el servei social corresponent.
2.- Auxili al personal
sanitari.
Indistintament del servei que hagi
iniciat la intervenció, el personal sanitari és responsable de
determinar les accions que cal emprendre per a la correcta assistència al
pacient.
En el supòsit d’una alteració conductual
greu del pacient, els membres dels cossos de seguretat, a requeriment del
personal sanitari, han de col·laborar en la seva contenció per possibilitar-ne
l’atenció mèdica.
3.- Desordres i delictes
En el cas que l’estat d’alteració o
resistència del pacient provoqui una alteració greu de l’ordre públic o un
delicte, els membres dels cossos de seguretat han d’aplicar-hi les tècniques
policials més adequades, així com les diligències corresponents.
Així mateix, el personal sanitari ha de
donar suport als membres dels cossos de seguretat en el procés d’assegurament i
atenuació de l’alteració conductual del pacient.
4.- Procediment
En el moment en què els cossos de
seguretat tinguin coneixement d’un requeriment per urgència psiquiàtrica, han
de derivar la demanda al servei sanitari de referència territorial. Si les
dades obtingudes de la persona demandant d’assistència indiquen que s’ha
produït una situació de resistència activa del pacient, els cossos de seguretat
hi han de mobilitzar recursos propis i, alhora, també els sanitaris.
Els serveis sanitaris que requereixin
auxili dels cossos de seguretat en un centre d’urgència psiquiàtrica o en
qualsevol de les situacions de les descrites anteriorment, n’han de fer la
demanda al cos de seguretat de referència territorial.
M. Carme Samaranch, experiències
d'altres persones viscudes en els ingressos hospitalaris, i informació
d'Internet.
