Xavier Pujol Gebellí | Diari ARA | 27/05/2022
Un consorci internacional verifica alteracions de base
biològica associades a la malaltia
No és res que hagi de sorprendre ningú ni que cap especialista
no sospités de fa temps. L’esquizofrènia, classificada en tots els manuals
clínics com a malaltia psiquiàtrica, té un fort component genètic que té
traducció en forma de reaccions bioquímiques que explicarien els seus
mecanismes més bàsics i, de fet, fins i tot el seu origen. L’explicació rau en
la sinapsi i la presència anormalment alta de gens mutats o amb alteracions. Ho
ha vist el consorci internacional Psychiatric Genomics, en què participen
investigadors de 45 països i que busca identificar els gens implicats en
malalties i trastorns mentals. En aquest consorci hi ha la iniciativa SYNGO,
focalitzada en l’estudi molecular de la sinapsi. En el seu darrer treball han
identificat 120 gens alterats o mutats associats a l’esquizofrènia. Els
resultats s’han publicat a la revista Nature.
Entre els centenars de signants del treball, liderats per
Michael O’Donovan i James Walters, de la universitat britànica de Cardiff,
destaca la presència d’Àlex Bayés, cap del grup de Fisiologia Molecular de la
Sinapsi, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau. “Qui més qui
menys, tothom s’ho pensava”, diu Bayés sobre els resultats de l’estudi.
“Semblava lògica l’existència d’un fonament biològic en l’esquizofrènia”. El
que no se sabia amb certesa era quin.
El treball posa de manifest que hi ha una manca d’equilibri
entre les anomenades sinapsis excitatòries i les seves contràries, les
inhibitòries. Per tant, que en els pacients esquizofrènics hi ha una alteració
en els senyals químics i elèctrics que es transmeten a través de les connexions
sinàptiques de les neurones. Aquesta alteració està mediada per gens mutats o
sobreexpressats que participen en el procés. Ara bé, quin dels 120 que s’han
trobat fins ara és el més rellevant encara és una incògnita.
A
la recerca de noves teràpies
Pensar-hi és un repte a llarg termini i no és el primer cop que
es planteja. Ja hi ha fàrmacs que controlen el que es coneix com a símptomes
positius, com les ideacions, els deliris o les al·lucinacions. Són els
neurolèptics, que actuen sobre el sistema dopaminèrgic. Els símptomes negatius,
que afecten les capacitats cognitiva, relacional o executiva i que poden ser
incapacitants, “estan fora de control farmacològic”, assegura Bayés.
El cas és que s’entén que l’esquizofrènia es manifesta
-normalment al final de l’adolescència o en els primers anys de l’edat adulta-
quan es trenca l’equilibri entre senyals excitatòries i inhibitòries que tenen
a veure amb els símptomes positius i negatius. En aquest mecanisme hi
participen milers de proteïnes, cosa que implica un nombre elevat de gens. “Hi
ha una disfunció de la sinapsi donada pel desequilibri entre senyals i que
podria tenir un rol important com a causa de la malaltia”, afegeix l’expert,
que admet que no és una idea ni nova ni revolucionària.
El que aquest estudi canvia, i per això és rellevant, és la
magnitud. S’han recaptat dades de 76.755 pacients esquizofrènics i 243.649
individus de control. Com que les alteracions genètiques són “molt poc
freqüents”, la inclusió de tantes persones ha permès que afloressin. Estudis
posteriors han de veure quins dels 120 gens mutats són rellevants o si n’hi ha
més. Haver identificat els gens i la seva funció serà fonamental per dissenyar
teràpies i explicar què fa que aquesta malaltia sigui hereditària entre el 60%
i el 80% dels casos.
