DAVID BUENO | Diari Ara | 19/10/2024
Hi ha qui diu que som el
que mengem, però també som el que fem i pensem. Aquests tres factors, juntament
amb altres, com ara les experiències que vivim, influeixen en la construcció i
el funcionament del cervell. És un òrgan plàstic i mal·leable que genera la
ment i gestiona els comportaments. L'alimentació té un paper important en la
salut cerebral i, per extensió, en la mental: influencia l'estat d'ànim, les
funcions cognitives i la gestió de l'estrès. No té res d’estrany, perquè per
construir noves connexions neuronals o sinapsis, per anar refent la seva
estructura i per funcionar i realitzar les funcions vitals, les neurones i
altres cèl·lules nervioses necessiten materials energètics i plàstics que
assimilem a través de l’alimentació.
Aquestes últimes dècades
s’han publicat centenars de treballs científics que han analitzat la influència
de la dieta en la salut cerebral i mental de les persones. Alguns, per
demostrar que determinats patrons alimentaris o suplements l’afavoreixen.
D'altres, per detectar quins elements potencialment presents en l’alimentació
la poden perjudicar. Fins i tot s’ha desenvolupat una nova disciplina
acadèmica, la nutripsiquiatria. En qualsevol cas, no és un tema mancat de
polèmica. D’una banda, per les generalitzacions que es fan de vegades, i que no
sempre encaixen amb la diversitat funcional humana. I, d'altra banda, quan es
barregen interessos personals i econòmics amb dades científiques empíriques.
L'alimentació té un paper important en la salut cerebral i, per extensió, en la mental: influencia l'estat d'ànim, les funcions cognitives i la gestió de l'estrès.
Diverses revisions temàtiques, entre les quals destaca una
de publicada per investigadors canadencs, liderats per la metgessa
especialitzada en metabolisme Rebecca MacPherson, a Applied
Physiology, Nutrition, and Metabolism,indiquen que, de manera general, dietes variades que no
utilitzen de manera regular aliments ultraprocessats, com pot ser la
mediterrània, afavoreixen un cervell amb bona salut mental. Si no hi ha cap
condició metabòlica que ho contraindiqui –com podrien ser patologies associades
al metabolisme dels greixos, celiaquia o diabetis, entre altres–, es considera
que són neuroprotectores aquelles dietes equilibrades riques en àcids grassos
poliinsaturats, com els omega-3 i omega-6 presents al peix, als olis vegetals i
als fruits secs; polifenols, que podem trobar en algunes fruites i fruits secs,
en les olives i en l’oli d’oliva; i antioxidants, que contenen també fruites i
verdures. Al camp contrari, l’excés de sucres refinats i d’àcids grassos
saturats, com en les carns vermelles, determinats productes làctics i
rebosteria industrial, afavoreixen processos neuroinflamatoris.
L’excés de sucres refinats i d’àcids grassos saturats afavoreixen processos neuroinflamatoris.
Una dieta per a cada edat
Tanmateix, cal tenir molt present, com indiquen la major
part de treballs científics fets, que la principal diferència no es troba en el
fet de consumir aquests aliments o no, sinó de fer-ho en excés o bé de forma
deficitària. Per això les dietes variades i equilibrades, en què hi ha de tot,
però res en excés, acaben sent les més saludables per al cervell i la resta del
cos. Dins aquest esquema general, també s’ha vist que, segons l’edat, hi ha
aliments més interessants per afavorir la salut cerebral i mental. Així, per
exemple, durant la infantesa i l'adolescència, període en què el cervell es
desenvolupa de forma accelerada, nutrients com els àcids grassos poliinsaturats
i els antioxidants són crucials per al desenvolupament cognitiu. També són
importants els aliments rics en vitamines del grup B, com els ous, la carn, els
làctics, les verdures i els cereals integrals, que afavoreixen la producció de
neurotransmissors relacionats amb l’estat d’ànim, com la serotonina. En canvi,
les dietes especialment riques en sucres refinats i aliments ultraprocessats
s’associen en aquesta edat i, de fet, tota la vida, amb un major risc de
depressió i ansietat.
Menjar nous i ametlles durant l'embaràs millora el
rendiment escolar dels infants
En els joves i adults, una de les principals connexions
entre l'alimentació i la salut mental s'associa amb la capacitat de gestionar
l'estrès i mantenir un bon rendiment cognitiu. Hi contribueixen els aliments
rics en fibra, proteïnes i vitamines, i amb un nivell adequat d’àcids grassos
poliinsaturats. En canvi, novament els aliments rics en sucres refinats i àcids
grassos saturats resulten perjudicials, juntament amb el consum excessiu de
substàncies estimulants, com la cafeïna o l’alcohol.
Per a les persones grans, a banda de tot el que ja s’ha
esmentat per als joves i adults, també són importants els aliments rics en
antioxidants i vitamines. I finalment, en el cas de les dones gestants, cal
tenir present que la seva alimentació no tan sols afecta la seva salut mental
en els termes que ja s’han esmentat, sinó també, de forma molt especial, en la
construcció inicial del cervell del seu fill o filla i, en conseqüència, en la
seva salut mental posterior. En aquest sentit, els àcids grassos poliinsaturats
són fonamentals, i s’ha vist que poden ajudar també a disminuir el risc de
depressió postpart en la mare.
La dieta mediterrània, bona per a la memòria i la
millora cognitiva
En resum, la major part dels treballs publicats assenyalen
que, independentment de l'edat, la millor manera de mantenir una bona salut
mental, que passa també per una bona salut cerebral i física, és mantenir una
dieta equilibrada basada en aliments frescos, rica en fruites, verdures,
llegums, peix, fruita seca i oli d'oliva. És la que més freqüentment s’ha
associat amb un bon estat d'ànim i una reducció del risc d’ansietat i
depressió. Això sí, combinada amb un nivell adequat de pràctica esportiva i amb
pensaments optimistes que generin motivació intrínseca.
Els àcids grassos poliinsaturats, com l'omega-3 i l'omega-6, són fonamentals durant l'embaràs i poden ajudar a disminuir el risc de depressió postpart en la mare.