José Llorca: "El jovent està fent moltes activitats col.laboratives i teixint més xarxes que mai"

DANI GALLART     |   Xarxanet   |    24/04/2020

Suport Tercer Sector                                                                             

El coordinador de lleure de la Fundació Friends explica com estan abordant els i les joves amb síndrome d'Asperger el confinament i com estan desenvolupant les activitats de l’entitat de forma telemàtica.

Com esteu gestionant els vostres serveis durant el confinament?.- La Fundació Friends té tres serveis d’assistència directa: l’educatiu, el laboral i el de lleure. Tots tres els hem intentat adaptar del format presencial a l’online.

Com els heu adaptat?.- En l’educatiu estem treballant amb eines com Google Classroom o Discord, fem suport psicoeducatiu i ens adaptem en funció dels terminis i exàmens que haurien de fer. En l’àmbit laboral gairebé estem traslladant totes les activitats de forma online per facilitar la inserció al món laboral un cop passi tot això.

I respecte el lleure?.- La primera setmana ens vam comunicar via What’s App, una mica aturats per saber com desenvoluparíem l’activitat durant el confinament. A partir d’aquí, vam organitzar-nos de forma online amb els nou grups de lleure que ens reunim cada cap de setmana. Han sorgit tallers que presencialment no fèiem, com per exemple, de lectura, escriptura creativa, art, cinefòrum o esport, en el qual cada setmana triem un tutorial de You Tube.

També hem continuant fent les sortides culturals telemàticament. Com ara molts museus estan obrint les seves portes virtualment hem aprofitat aquesta ocasió i cada dissabte visitem tres llocs. El passat cap de setmana vam visitar la Sagrada Família, l’acròpolis d’Atenes i el museu d’història de Nova York. Els participants comenten què els hi ha semblat, si havien estat presencialment, què els hi ha agradat més o si s’ho esperaven així i es crea una interacció molt interessant.

Com viu emocionalment el confinament un infant amb espectre autista?.- Hi ha de tot. Hi ha joves que la primera setmana estaven molt contents perquè podien estar tranquils a casa i jugar i estar amb el mòbil, però que ara ja volen sortir al carrer i tornar a fer les seves activitats i rutines. D’altres, de primeres ja no volien estar a casa i estaven aclaparats perquè no els hi agraden les xarxes socials o estan passant per les dificultats pròpies de l’adolescència.

A la fundació hem aconseguit grups molt cohesionats i que estan molt a gust fent lleure amb nosaltres i els amics que han fet, i tot això ho troben a faltar. Un infant amb espectre autista pot tenir uns interessos molt concrets i potser només vol fer el que li agrada, però a Friends hem aconseguit que si a un nano li agrada el parc d’atraccions i al seu amic els avions, anem a l’aeroport i passem aquesta estona junts.

A banda de les activitats guiades de l’entitat, els i les joves es relacionen entre ells?.- Un cop han conegut les plataformes online per fer videotrucades, queden amb els seus amics sense guiatge de monitors de manera autònoma. Hi ha molt bona comunicació i molta més activitat que quan era presencial. Ara també es poden barrejar més les 90 persones que de normal formen part de 9 grups. A l’entitat hi ha gent de Tarragona, Vic o Lleida que per les circumstàncies geogràfiques només pot assistir a les activitats del dissabte, però ara poden compartir més activitats junts i estar més connectats que mai.

Com ho porta el jovent que s’està preparant per proves com la selectivitat?.- Aquests joves estan més estressats pels exàmens i la selectivitat i la incertesa de com acabarà sent aquesta. D’altra banda, com han de dedicar una part del seu temps a l’estudi fan menys activitats de lleure, però fem tot el que està a les nostres mans per donar el suport educatiu necessari.

Què creus que és el que més necessiten en aquests moments?.- Molts dels nostres joves fan un seguiment psicològic amb terapeutes i psicòlegs per afrontar els seus problemes i les situacions que es troben en el seu dia a dia. Ara aquest seguiment és més difícil de realitzar i ho troben a faltar. Comptem amb un equip de monitors molt professional i ben format i el lleure els ajuda a fer amics, entretenir-se i estar millor, però els hi falta la figura del psicòleg o el terapeuta, que també els ajuda a evadir-se.

Esteu rebent algun tipus d’ajuda?.- No. Per sort, la nostra font de finançament principal són les famílies que no han deixat de donar-nos suport i fan possible que es mantinguin les diferents activitats. Estem negociant el lloguer del local, ja que ara no l’utilitzem i és una despesa important, però estem molt contents perquè hem pogut mantenir tota la plantilla sense cap acomiadament ni cap ERTO.

Podeu treure alguna conclusió positiva d’aquesta situació?.- Aquest temps ens està ajudant a detectar necessitats més concretes, i gràcies a això, començarem a replantejar el servei de lleure per millorar-lo i que es puguin interrelacionar encara més entre ells. La participació que estem tenint aquests dies és brutal, joves molt contents amb el servei, feliços, estan fent reptes i moltes activitats col·laboratives que mai havien fet i creant vincles molt positius.

Com es planteja el futur de l’entitat després d’aquesta crisi?.- Amb una mica d’incertesa. Teníem diversos viatges planejats que segurament no podrem fer.

Ens plantegem la tornada amb continuïtat, pendents de com evoluciona la situació i vivint el dia a dia, però amb moltes idees per quan tornem.

Cuando los narcisistas saben más que los expertos

                                                         

VALERIA SABATER   |   La Mente es Maravillosa  |   24/04/2020

En el momento actual, lo que menos necesitamos son narcisistas que cuestionan toda información y todo hecho imponiendo su superioridad intelectual y moral. Lo que más nos puede ayudar ahora mismo es la unión y la concordia, no los egoísmos.

Hay un principio que nunca falla: los narcisistas saben más que los expertos. Lo vemos especialmente durante estos días, con todas esas voces que parecen estar doctoradas en casi cualquier ciencia: medicina, enfermería, virología, política, economía, geoestrategia…

Son personas con las que resulta imposible abrir un debate sin que intenten situarse un escalón por encima o que tomen como ciertas y comprobadas las hipótesis por las que apuestan. Sin dudas, sin resquicios.

Alfred Aldler, fundador de la psicología individual, estudió con atención este tipo de personalidad. En investigaciones, como las llevadas por el doctor Heinz Ludwig Ansbacher, se nos recuerda que el célebre psicoterapeuta austríaco ya avisó en su día de que los narcisistas representaban el lado más negativo de la sociedad. Lejos de promover el avance de la humanidad, lo dificultan con su claro egocentrismo.

Si vemos el escaparate actual, apreciaremos cómo siguen apareciendo figuras desinformadas que tratan de informar. Son quienes lejos de plantear propuestas solo apuestan por la crítica, son quienes ante cualquier evidencia no dudan en tergiversarla para alimentar la disputa, la desconfianza e incluso el miedo.

En momentos adversos necesitamos, por encima de todo, gente capaz de llegar alianzas y nutrir espacios de concordia para que fluyan las ideas y las ayudas mutuas.

Cuando los narcisistas saben más que los expertos: ¿por qué se comportan de ese modo?.-Cuando los narcisistas saben más que los expertos, solo fluye la desavenencia. Cuando el ego domina cada conversación, cada situación o interacción cotidiana, lo que experimentamos es agotamiento.
El poder de la humildad intelectual

Esto lo estamos viendo con más frecuencia que nunca en la situación actual. En las redes sociales no dejan de aparecer esas voces habituadas a poner en duda casi cualquier información, aunque las fuentes sean varias y fiables.

Bien es cierto que es bueno tener una visión crítica, no hay duda. No obstante, llega un momento en el que la luz casi desaparece en la niebla. Los que creen saberlo todo y todo lo rebaten sin aportar información útil, sin dar una perspectiva constructiva y útil. Destruir y criticar solo por criticar no ayuda en estos momentos. Con ello, se alimenta aún más la incertidumbre y el desasosiego. Por otro lado, no descuidemos tampoco a esas personas que conviven con el narcisista.

Es importante recordar que esta característica entra dentro de un espectro, y habrá por tanto, quienes solo presenten unos rasgos y quienes evidencien un claro trastorno narcisista de la personalidad.

En estos últimos casos, la convivencia es muy complicada y desgastante. Más aún en estas circunstancias, en las que el confinamiento y la crisis mundial del coronavirus agudizan cualquier problema psicológico o rasgo de personalidad.

Cuando se une el complejo de superioridad con el complejo de inferioridad.- Cuando los narcisistas saben más que los expertos lo que evidencian es una necesidad. La de aparentar superioridad intelectual. En su intento de aparentar mayor ingenio, inteligencia y dominio supino de cualquier área científica, ansían, por encima de todo, avasallar.

Quieren hacernos creer que el mundo se divide en dos partes, por un lado, los que no saben nada y en el otro, ellos mismos dominando todo conocimiento.

¿Por qué actúan de este modo? Alfred Adler, quien continuó con los estudios de Sigmund Freud sobre la personalidad narcisista, señaló ya en su momento algo importante. El narcisista presenta una combinación entre un complejo de superioridad y un sentimiento de clara inferioridad.

No nos equivoquemos, porque lo que presentan estas personas es una baja autoestima. Esa visión infravalorada del yo, les empuja hacia esas conductas donde protegerse, donde recurrir a la exageración, a la grandiosidad y la crítica para posicionarse.

Asimismo, no olvidemos tampoco un sencillo aspecto. El complejo de superioridad es el peor de los mecanismos de defensa. ¿La razón? Siempre es lesivo.

Los narcisistas saben más que los expertos. Esto siempre ha sido así y siempre sucederá. Lejos de servir de ayuda y de hacer luz en los momentos complicados, hacen más grande el abismo y más fría la distancia. Esto lo saben bien en cualquier empresa y organización: los líderes narcisistas ya no agradan ni son útiles.

Si en los años 80 y 90 destacaban esos jefes altamente directivos, individualistas y hasta agresivos que dirigían su empresa con un enfoque vertical, ahora el panorama ha cambiado.

En las situaciones más complicadas, gana quien sabe hacer equipo, quien aporta ideas y no invalida. Ahora mismo, las personas necesitan sentirse unidas y si hay una voz que alimenta la discordia trayendo la voz de la crítica, surge el malestar.

Debemos tenerlo claro, quien gana siempre es la persona que con una adecuada humildad intelectual, es capaz de escuchar, de apreciar otras perspectivas y sugerir propuestas. Necesitamos personalidades brillantes pero humildes, dotadas a su vez, de Inteligencia Emocional.

La sociedad, a día de hoy, no tiene espacio para el narcisista. Estamos obligados a convivir con ellos, lo sabemos. Sin embargo, evitemos darles poder, no alimentemos más la discordia.