- Quan parlem d’una
enfermetat mental ho fem fent al.lusió a una disfunció
d’alguna zona del cervell.
- Moltes
vegades les persones que les tenim o les hem tingut, en som conscients i podem
fer més cas al que ens diuen tant els psiquiatres com els psicòlegs, sobre què
convé fer per recuperar-nos.
- De
fet, si la vida en general és un aprenentatge, la recuperació de les
enfermetats de qualsevol tipus també, i així doncs podem parlar d’aprendre a
recuperar-nos, ja que sovint tenim dies o èpoques en que ens trobem millor, i
és aleshores quan estem capacitats per pensar en calma, què ens ha ajudat a
donar un canvi quan hem estat malament, i si ho anotem, encara que sigui una
cosa molt petita, la podem fer servir si tornem a recaure i així anar millorant
dia a dia.
- Alguns
dels malestars de les enfermetats mentals són cíclics, i no cal trencar-s’hi el
cap. Vénen sols i se’n van sols. Però en la majoria dels casos si passen és per
algunes raons; estem molt susceptibles, ens irritem per qualsevol cosa, volem
tenir sempre la raó, donem voltes a coses sense importancia fent-ne una gran
bola, quan normalment el consell dels professionals és calmar-nos i deixar de
pensar en allò que ha passat, cosa que no és gens fácil però ho hem d’intentar
fins fer-ne un hàbit. També poden ser causes de no recuperar-nos deixar de
prendre’s la medicació prescrita, tornar a reprendre hàbits tòxics o d’alcohol…
i tot això dificulta o més ben dit va en contra de la recuperació.
- Jo
com a pacient parlaria de la recuperació en tres punts:
- A) Conèixer bé què tenim i què
ens pot passar.
- Per
això és basic tenir confiança total amb l’equip de terapeutes dient sempre tota
la veritat, fins i tot coses que hem pensat, sense amagar res per més vergonya
que ens faci. Preguntar coses que desconeixem i
escoltar tot el que ens diguin. Aquestes dues coses són molt importants.
- B)
Tenir punts de recolzament..
- Per exemple l’assistència a l’Hospital de Dia –que
solen tenir cada dia més Hospitals on es tracta la salut mental- i en el que es
fan activitats de lleure, musicoteràpia, pintura, jocs per reforçar la memòria
o la concentració…
- Poder
comptar amb la familia o bé amb algun dels seus membres amb el que es tingui
més confiança o punts de vista comuns. Inclús moltes vegades va bé que aquesta
persona ens acompanyi al metge i puguin xerrar tots dos. La familia és una peça
clau perquè és on hi solem estar més hores i si aquesta col.labora seguint les
indicacions del metge –fent costat al malalt, però sense agobiar-lo tenim molt
terreny guanyat.
- Els
bons amics, també poden influir positivament en la recuperació d’un malalt
mental. Amb el tracte amistós, sense defugir de fer companyia o sortint amb el
malalt, així aquest no té la mala sensació de “l’estigma” que fa patir tant en
aquesta enfermetat i en d’altres.
- C)
Fer servir les eines que ens han ensenyat a l’Hospital de Dia,
- Com
és la relaxació –i d’entre tots els exercicis que t’ensenyen, la respiració és
molt important. S’ha d’inspirar tot l’aire que pugui cabre als pulmons i
deixar-lo anar a poc a poc com si fos un vent suau, i això si convé repetir-ho
moltes vegades- o altres coses que hàgim descobert en un moment donat, i ens
pugin anar bé, per exemple; cultivar hobbys, fer treballar el cap amb sudokus,
sopes de lletres, mots encreuats, proposar-nos donar una ullada al diari i a
poc a poc llegir algunes notícies senceres, prendre el sol, cuidar
l’alimentació i fer que sigui variada i sana, escoltar música relaxant, veure
algunes pel.lícules bones a casa, llogant-les o anant a la biblioteca on les
podem demanar en préstec, o anar al cinema, fer algun esport, caminar o
passejar…
- I
per acabar bé la feina, conclouré amb una cosa molt important i que m’havia
quedat al tinter que és estar alguna estona estirats al terra o al llit,
quiets, amb els ulls tancats i imaginat-nos un paisatge bonic, conegut o
composant-lo nosaltres, que ens doni serenor i pau. Aquesta cosa tan senzilla,
sempre al fer exercicis de relaxació abans d’acabar et recomanen que la facis,
i dona molts bons resultats.
M. Carme Samaranch
No hay comentarios:
Publicar un comentario