Continuaré transcrivint articles i començo amb una vivència personal.

Com posava a mitjans de setembre, em sentia incapaç de continuar posant articles al blog, necessitava fer una pausa, en la que ha estat necessari un ingrés d'uns dos mesos i mig, i torno a estar bé per a continuar la tasca.

No és pas la primera vegada que he estat ingressada, però a l'hora d'escriure aquesta nota he pensat que podia transmetre experiències viscudes personalment o pels companys, que ens poden ajudar a tots a millorar d'estat, anar més ràpids en la consecució del que ens té allà i per tant fer l'estada més curta.

El propòsit principal, en aquest cas,  ha estat reduir medicació i he de dir, fent honor a la veritat, que s’ha aconseguit, encara que quedin “serrells” que poc a poc si es pot intentarem solucionar.

En primer lloc hi ha el tema de la sinceritat total amb els terapeutes, encara que sigui al preu de posar-nos vermells o no poder mirar-los la cara per vergonya, mentre els ho expliquem.

Pot ajudar tenir un petit bloc i anar apuntant el que sentim, pensem, fem a les hores lliures, com dormim,  on anem amb les visites i de què parlem, perquè així logrem ser objectius al explicar-nos d’una consulta a la següent, tenint en compta que moltes vegades estant en el "taller" et vénen a buscar per passar consulta amb el psiquiatra o el psicòleg i t’agafa d’imprevist.

També penso honradament que va bé preguntar el que no entenem, si és que ens parlen en un llenguatge mèdic massa tècnic. No ens ha de fer cap por o vergonya. Va bé saber  què tenim, en quina etapa estem i cap on anem en el procés de recuperació.

I per últim un consell que em van donar és estar amb les altres persones i fer l’estada agradable en la mesura que puguem, però sense voler posar-nos a la pell d’ells. D’això ja se’n encarreguen els metges i infermers i cadascú estem allà per a curar-nos.

És cert que per afinitat de caràcters, edats o altres coses sempre hi ha més tracte amb unes persones que amb altres i compartim converses personals i de l’enfermetat. Però assumir els problemes de l’altra persona i fer-los propis no ens és bo. En tot cas si se’ns comenta un fet que ens sembla important, preguntar si ho ha dit, i sinó ho ha fet animar a la persona a fer-ho pel seu bé.

M. Carme Samaranch