Psicologia positiva. Algunes de les 24 fortaleses (II)

-    Vist que és la Psicologia positiva en un article del dia 14 de febrer, i més endavant tres pilars dels que composen part de les vint-i-quatre fortaleses -dia 16 de març-, avui tractarem dels altres pilars i de les dotze fortaleses que falten comentar per a completar aquest tema.

-    Anirà bé recordar què pretenem:" que la vida sigui plena a base de -felicitat, compromís i significat-". Per tant avui tractarem de "la moderació", "la justícia" i "la saviesa i el coneixement".

-    Vull tornar a escriure, sobretot per a les persones que no han llegit cap dels dos articles anteriors a que faig referència al començament, el que posava respecte a la possible adquisició d'aquests elements i explicava el que deia el professor Seligman; "en deu anys es pot canviar el compromís i el significat de la vida". A mi, personalment, això m'anima molt i és per aquest motiu que ara ho torno a transcriure.

-   Dins la virtut de la moderació, hi trobem; l’autocontrol, la prudència, la humilitat i el perdó i la compassió.

-   De ben segur que a tots ens ve al cap quan pensem en la moderació la importància de l’autocontrol, dit en altres paraules, ser capaços de dominar els impulsos, fins i tot controlar les emocions i convertir-les en positives, encara que aquesta segona part és més difícil. Sens dubte es necessita entrenament, però tot allò que costa un esforç, dóna molta satisfacció quan comprovem els bons resultats per petits que siguin. Igualment passa amb el saber callar a temps que podría ser una bona definició de la prudència. Em ve al cap una frase que ara mateix no sé d’on l’he tret, que diu .. “De callar no te’n penediràs mai, de parlar massa, moltes vegades”, i realment és una d’aquelles idees que va bé retenir en algun raconet del cervell.

La fortalesa de la humilitat es contraposa a la sobèrbia, per tant no és encongir-nos, però sí no buscar el protagonisme ni actuar per quedar bé davant les altres persones, sinó que la persona humil és discreta, fa el que creu que ha de fer i no busca l’aplaudiment dels altres. I normalment a aquesta actitud li escau perdonar sense mida i no ser venjativa.

-   Formen part de la justícia, el lideratge i el civisme.

-   Justícia ens diría qualsevol estudiant de secundària és donar a cadascú allò que es mereix, allò  que és seu o s’ho ha guanyat, i diría una veritat. Però en el pla de la psicologia positiva va més enllà i és entendre i viure que el benestar de l’altre és tan important com el propi. El lideratge, té a veure amb la personalitat de cadascú, però més que tenir fusta de “líder” i ser- ho en el  grup d’amics, el treball, l’escola, etc., la fortalesa del lideratge és la que empeny a fomentar el treball en equip donant joc a les habilitats positives de tots els integrants del grup. I parlar de civisme avui dia, segurament ens ve al cap que és el contrari al “gamberrisme”, i així és parlant en termes generals, però en el terreny de les fortaleses és més; s'ha d'entendre com a ser bon ciutadà, lleial amb els amics i coneguts, respectant l’autoritat però no com si fóssim bens, sinó qüestionant-nos si aquesta autoritat és com ha de ser sense tiranía, sinó responsable i coherent amb el que proposa.

-   Per últim em queda comentar uns apunts sobre la saviesa i el coneixement, per acabar de parlar de totes les fortaleses. I per això veurem com entenem la creativitat, la curiositat, la ment oberta, les ganes d’aprendre i la perspectiva.

-   He llegit en molts articles referits a salut mental, de diferents autors, que molts dels malalts mentals tenen molta creativitat. Dic tenen, perquè això no ho tinc pas jo, però si que és veritat que he conegut persones malaltes que els fa sentir-se bé pintar,i en saben molt, o es dediquen a la fotografía, i fins i tot poden fer exposicions, o de sobte descobreixen la seva vocació d’actors o actrius…En altres paraules tenen idees originals i les saben transmetre molt bé, són artistes en tota regla.

Pel que fa a la curiositat, es tracta d’una fortalesa que algunes persones tenen innata i forma part de la seva personalitat. Són aquelles que experimenten curiositat tant pel món que les envolta com pel seu propi món interior. Sol estar lligada a la intel.ligència, per tant normalment tenen interés en aprendre coses noves, en buscar informació, són persistents… I com hem dit que les fortaleses es poden adquirir, la curiositat junt amb les ganes d’aprendre si no les tenim de forma natural, podem esforçar-nos una mica per adquirir-les. Perquè no tenir bona salut mental, en cap cas s'ha dit ni s'ha demostrat que no es pugui tenir un coeficient intelectual normal o alt.

Sobre la ment oberta sols dir que s’ha d’interpretar com a ser crítics amb el que vegem, llegim o escoltem. Té molt a veure amb l’educació rebuda a l’escola i la familia, i també amb l’edat, doncs les persones que ja tenim uns quants anys, no ho hem après ni a l’escola ni probablement a casa, però tenim a favor nostre l’experiència, que és una bona escola de moltes assignatures.

Per últim, la perspectiva és la fortalesa que ens permet donar consells als demés, moltes vegades nascuts de les pròpies vivències o d’altres persones amb les que hem compartit estades a hospitals. Com es tracta de ser positius, i això será una lluita dia a dia, hem d’aprendre a mirar l’ampolla mig plena sempre, en lloc de l’ampolla mig buida que tantes vegades ens angoixa. I si això ho assimilem bé, será connatural en nosaltres i ho transmetrem al nostre entorn.

M. Carme Samaranch

Fonts: Formació rebuda i consulta a Internet “Psicologia Positiva” sobretot de la psicóloga Mariana Alvez