MARTA
RIUS | Xarxanet
| 20/04/2020
Entitat Redactora: Ravalnet
Amb 200 persones voluntàries, el Telèfon de l'Esperança de Barcelona
augmenta les atencions i les línies per atendre els neguits generats durant el
confinament.
El Telèfon de l'Esperança de Barcelona (682 900 500) dona servei
de comunicació i orientació urgent i immediata des del 1969. Ofereix atenció
les 24 hores,
365 dies i és portat a terme per un voluntariat preparat específicament per a
aquesta finalitat. Amb la coordinació de la Fundació Ajuda i Esperança, 200
persones voluntàries estan atenent des de casa durant la
crisi sociosanitària del coronavirus.
Anne Garcia,
responsable de comunicació i relacions externes i Sergio Garcia, psicòleg
de l'entitat responen l'entrevista.
Amb la crisi del coronavirus heu
hagut d'ampliar el servei?.- Anne Garcia: Sí.
Inicialment teníem una línia, la 682
900 500. Vam ampliar una línia més, 682 300 003, i ara hem
ampliat una tercera i una quarta línia: 681 101 080.
Quantes trucades rebeu des que ha
començat el confinament? Ha crescut la mitjana?.- A. G.: Les
trucades han anat creixent. El 31 de març vam rebre 87 trucades i el 18 d’abril
hem rebut 182 trucades.
Quines són les trucades que més
ateneu: angoixa, por, solitud..?.- Sergio Garcia: En
aquests moments de pandèmia i confinament, són diverses les preocupacions. Per
una banda, hi ha sentiments d’angoixa i preocupacions tant pel present com pel
futur immediat. En les persones
grans, sobretot, por a contagiar-se de la malaltia i por a no
disposar d’una atenció sanitària adient en el cas de necessitar-ho, ja que els
hospitals sembla que estan al límit de la seva capacitat. Les persones joves i adultes,
amb relació al futur pròxim, manifesten també por a la situació econòmica i
laboral que es derivi d’aquesta situació.
En totes les persones hi ha també
preocupació i por a que alguna persona
propera pateixi la malaltia i que, en aquesta
circumstància, si algun ésser estimat ha de ser ingressat a l’hospital es trobi
sol allà. I en cas de morir, no es pugui acomiadar de la manera que podria
fer-ho en circumstàncies normals.
Després d'un mes de confinament,
la ciutadania comença a ressentir-se?
S. G.: Evidentment.
A mesura que va passant el temps, la gent està més nerviosa, augmenten les
tensions amb les persones amb qui es conviu o augmenta el sentiment de solitud.
Quines eines de suport faciliteu
en les trucades?.- S. G.: Escoltar, deixar que la
persona parli i s’expressi, no fer judicis. Legitimar l’emoció, és a
dir, transmetre que té dret a sentir-se com se sent. Nosaltres hem de mantenir,
com a escoltes, com a voluntaris, la calma i la serenor... En definitiva,
acompanyar emocionalment i donar suport.
I les
persones voluntàries, com ho porten? Com cuideu de qui cuida?
A. G.: Les
237 persones voluntàries que estan atenent les trucades des de casa i que, per
tant, estan en situació de confinament, no són persones alienes al que està
passant. Per aquest motiu entenem que és imprescindible cuidar als qui cuiden oferint
un servei de suport
emocional i psicològic.
Amb aquest servei d’atenció
psicològica volem posar a l’abast dels voluntaris i voluntàries, eines per a
fer front a les situacions alienes i a les pròpies, ja que com qualsevol
persona estan subjecte a patir circumstàncies derivades de la pandèmia i que
pot comportar també soledat, temors o incertesa, semblant als
casos que nosaltres mateixos estem atenent.
El Telèfon de l'Esperança de
Barcelona ha posat a disposició pública un número de compte bancari per rebre
suport econòmic per garantir el servei: ES34 2100 0837 9002 0029 8184. O per
Bizum amb l'identificador 33444.
No hay comentarios:
Publicar un comentario