Mònica Mas/Quim Codinas Permanyer | 3cat.cat | 30/11/2025
Aquest diumenge és el dia mundial contra els trastorns de la conducta alimentària, que bàsicament afecten dones i ara ja es detecten als 12 o 13 anys, quan abans de la covid era als 14 o 15
Els trastorns de conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia arriben cada cop a edats més primerenques i ja es detecten als 12 o 13 anys quan abans de la covid era als 14 o 15.
A més, es mantenen a
l'alça les xifres de persones afectades, la gran majoria --un
90%-- noies, amb xifres superiors a les que hi havia abans de la
pandèmia.
Són dades de l'Hospital de Sant
Joan de Déu coincidint amb la celebració aquest diumenge del Dia
Mundial contra els Trastorns de la Conducta Alimentària, que afecten un 5%
de les noies d'entre 12 i 18 anys a Catalunya.
La pressió dels mòbils i les xarxes
socials
Segons la presidenta de l'Associació
catalana contra l'Anorèxia i la Bulímia, Sara Bujalance, l'ús dels telèfons
mòbils i les xarxes socials a partir dels 12 anys estan al darrere de
la pressió estètica i afavoreixen aquests trastorns de la
conducta alimentària.
"Això tan típic de donar el
mòbil als 12 anys, tenim perfectament constatat que és negatiu per
a la salut mental de la franja infantojuvenil i concretament els que tenen
un trastorn de conducta alimentària".
És per tot això que, segons Sara
Bujalance, no es pot deixar les famílies soles en el control de l'ús del mòbil
de les adolescents i cal que els governs legislin, tal com es va
fer a Austràlia, on s'ha prohibit la venda de telèfons intel·ligents als menors
de 16 anys.
"Això hauria de ser un afer
d'estat, no un afer de les famílies. Igual que ho són el carnet de conduir
o vendre alcohol", reflexiona la presidenta d'aquesta associació per
creure que cal una "decisió conjunta basada en la ciència que
diu que perjudica seriosament la salut dels joves. No és una
opinió, no és una suposició, ho sabem perfectament".
El malestar emocional
El doctor Eduard Serrano,
coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de
l'Hospital de Sant Joan de Déu, explica que darrere d'una noia adolescent que
s'obsessiona amb el pes i deixa de menjar hi ha un malestar emocional
profund.
"Està afectada l'autoestima,
segurament hi ha problemes de relació interpersonal amb iguals, accions
de bullying o problemes familiars", relata el doctor
Serrano que afegeix que "hi ha un malestar que la persona mira de modificar a
través del cos amb la idea fantasiosa que podrà tenir més èxit
social o que se solucionaran part dels seus
problemes".
Per ell, entre els factors de risc que explicarien que una noia
tingui un trastorn de conducta alimentària hi ha la "pubertat, l'adaptació
als canvis físics, a l'exigència social, al canvi de l'educació primària a
l'ESO, els valors, la grassofòbia".
Segons Eduard Serrano, tots aquests
factors van sumant el risc de tenir un trastorn alimentari si
bé és cert que "hi ha factors genètics que explicarien si
un percentatge també important", explica.
Actualment, la llista d'espera per a
una primera visita en un Centre de Salut Mental Infanto-juvenil per
un cas d'anorèxia o bulímia és d'entre 1 i 3 mesos a
Catalunya, malgrat que el Departament de Salut es va comprometre l'any 2023 que
fossin 15 dies.
Una teràpia amb gossos
Per abordar els trastorns de
la conducta alimentària, l'Hospital Universitari Sagrat Cor, en
col·laboració amb la Fundació Affinity, treballa amb adolescents i joves a
través d'una teràpia assistida amb gossos.
Aquest suport terapèutic alternatiu
ajuda a avançar en la recuperació i a reforçar el procés de superació
del trastorn.
Maribel Vila, responsable dels
programes de teràpia amb gossos de la Fundació Affinity, explica que el gos no
jutja mai el pacient.
"Sigui quin sigui el seu
aspecte físic o el seu estat emocional, el gos permet que el pacient
pugui relaxar-se i ser ell mateix", assegura.
A més, el col·lectiu d'adolescents i
joves que reben el tractament asseguren que, tot i que la part professional és
essencial per poder tractar el trastorn, els gossos juguen un paper
clau a l'hora de reduir l'ansietat i generar un espai
de confiança.
Per molts pacients, les sessions amb
els gossos s'han convertit en un moment d'alleujament dins
d'un procés terapèutic sovint llarg i els anima a continuar avançant cap a la
recuperació.
